La partida vixcuda hui en Xeraco ha sigut, sense cap dubte, una de les millors finals de l'Autonòmic de Raspall. Alzira i Rafelbunyol han oferit una gran partida, molt igualada, en la que, després de dos hores, els de la Ribera s'han impossat 30-25.
Per segona vegada, la final entre Alzira i Rafelbunyol, tornava a omplir un trinquet. Esta vegada si que es podia completar la final.
La parella de Rafelbunyol escomençava traguen. Des de el dau conseguien el primer joc. Els primers compassos estigueren marcats pels traures. La parella que treya conseguia el joc. Això si, després de lluitar cada quinze, de tornar pilotes impossibles o de rapades que anaven d'un costat a l'atre del trinquet. Tant César com Lluiset han tingut una bona actuació en este sentit.
En esta primera part, el Moro era el jugador més destacat, jugant totes les pilotes, en l'esquerra i en la dreta, de volea o raspant-la. El seu joc ha sigut impressionant, enviat la pilota a la galeria del dau des del huit. Realment estava oferint un nivell molt alt, provocant la desesperació en els seus rivals que no trobaven el forat per on passar la pilota. En canvi, el seu company, César no es mostrava tant segur en el rest. De fet, en alguns moments intercanviaren la seua posició per restar la treta colocada ipotent de Lluiset.
La partida pareixia que es decantaria a favor de César i del Moro. El fet d'escomençar la partida traguen i l'igualtat mostrada per les dos formacions, en la que ningú podia trencar el joc al seu adversari, li donava eixa aventage als de Rafelbunyol.
Pero quan el marcador indicava un 20-20, per primera vegada es trencava un joc. Lluiset i Roberto es trobaven contra les cordes, si no guanyaven un joc des del rest no podrien conseguir el campeonat. Aixina que tragueren el seu magisteri, el seu personal manual de jugar a raspall i conseguien el seu primer objetiu.
Alzira guanyava 25 per 20 i li tocava traure a Lluiset, el tenien tot al seu favor. Lo més provable és que Lluiset tornara a guanyar des de la ralla de traure. Pero davant tenia una parella que no volia entregar la final.
César i Moro tampoc volien donar la partida, i en la seua última oportunitat guanyaven el joc des del rest. Igualaven a 25 i es decidiria en un últim joc on César tornaria a traure.
En l'últim joc, els d'Alzira es mostraren més forts i conseguien guanyar la partida i, per tant, el campeonat.
La protagonisada per Alzira (Lluiset i Roberto) i Rafelbunyol (César i Moro) ha sigut una gran final, en la que s'ha pogut vore grans jugadors, Moro espectacular, Lluiset i Roberto magnífics, César, pot ser pels nervis no ha tingut el seu dia. L'afició ha pogut fruir de grans quinzes, de jugades espectaculars. L'emoció ha estat present en el trinquet i l'ambient ha ha sigut excepcional, tots els jugadors han sigut ovacionats a lo llarc de l'enfrontament.
El millor jugador de la final ha sigut Moro, que ha estat espectacular, pero la parella d'Alzira ha sigut més completa i el seu treball i entrega ha sigut recompensada al final d'una final en la que cal reconéixer l'entrega dels quatre pilotaris.
